EL
FUTUR I EL PASSAT ES CREUEN
El passat 13 de març
els cursos de 4t d’ESO i 2n de Batxillerat vam anar d’excursió a Barcelona,
primer per visitar el Saló de l’Ensenyament i després a veure una obra al
Teatre Nacional de Catalunya.
A la primera parada –un
pas cap al futur-, vàrem recollir moltes informacions necessàries per a la vida
de l’estudiant. D’allí, alguns vam sortir amb males cares perquè encara ens
queda molt per arribar on desitgem i altres van acabar el dia bastant decidits
del que volien fer, però, de totes maneres, ens va servir bastant per
orientar-nos en la direcció correcta –ja ens podeu imaginar amb una pila de
fulletons de totes classes.
Després de dinar, vam
fer cap a l’escenari de la famosa Doña Rosita
la soltera, de Federico García Lorca, on ens vam trobar reunits molts
instituts. Al cap d’una hora i mitja, aproximadament, es va acabar la funció i,
pel que vaig sentir, no va agradar a molts ja que no era una obra molt
entretinguda per als joves. No obstant això, la crítica social que vol
transmetre et fa reflexionar sobre l’evolució del pensament humà. Les dones
sempre han estat menys valorades, des del començament de la història no hi ha
hagut igualtat entre els dos gèneres. Desgraciadament, crec que mai existirà la
igualtat absoluta –encara que les coses han canviat molt en els últims
cinquanta anys. És com el desig idealitzat de la pau mundial o com les
propostes d’organització dels socialistes utòpics; són quasi impossibles de dur
a terme a causa de la condició humana de sempre voler més poder.
Deixant aquest petit
parèntesi a part, l’excursió va acabar quan vàrem arribar al poble a les nou de
la nit.